LA LAIA LA LIA

Publicitat...

2009-05-05T16:41:00.001-07:00

Aquesta nova entrada està dedicada a la Publicitat. Després de treballar per l'agència de publicitat BEAT COMUNICACIÓ ara he començat les meves col-laboracions laborals amb l'empresa SPOTZER. Faig copy's per anuncis en vídeo que estan elaborant per diverses empreses que s'anuncien a Pàgines Grogues, i a part, també gravo aquests textos en veu off, com a mostra, en penjo alguns!

Empresa EICSA (veu CATALÀ)

Empresa PINTURAS GALERA (veu CASTELLÀ)

Més ràdio!

2009-04-06T16:09:00.000-07:00

A continuació penjaré una mostra d'una secció que he estat fent uns mesos al programa de ràdio No és cosa de dos presentat per Neus Gonzàlez a Segre Ràdio.

La secció l'he fet durant uns mesos sota el títol d'Olla Barrejada, com el seu nom diu en aquesta secció tot hi cap, diferents temes de tota mena, ara està en stand by, a veure si la reemprenc!

Mentrestant deixo un arxiu de mostra!

24-11-2008 El Festival InSomni arriba a Lleida

Noves col-laboracions, aquest cop en premsa digital

2008-12-29T06:45:00.000-08:00

Navegant i investigant sobre els diaris gratuits vaig anar a parar a un diari digital: soitu.es, m'hi vaig registrar i des de fa un mes hi escric, alguns dels articles que he redactat s'han publicat en portada! per llegir només cal clissar al següent enllaç www.soitu.es/u/lamaba

Per altra banda, des de la setmana passada m'he tornat a introduir al món dels blocs i sóc redactora d'un bloc de solidaritat i del món cooperatiu, per llegir els articles: http://www.cooperantesblog.com/.

Evidentment no podria deixar-me de comentar que m'he creat un nou bloc personal sota el títol Una mica de tot... i que actualitzo amb freqüència, a veure com va l'experiència! es pot consultar a la direcció: http://www.lamaba.blogspot.com/

Salut i bona lectura! ;)

Disseny caràtules

2008-07-02T04:11:00.000-07:00

Avui penjo el disseny que vaig fer per a les caràtules d'un cd que contenia una versió radiofònica del conte de La Caputxeta Vermella que vaig fer. Properament el penjaré també!

-PORTADA-

-CONTRAPORTADA-

Programa Stand By 84

2008-06-24T15:18:00.000-07:00

Aquest programa es va emetre el dia 14-06-08. En el qual es van poder escoltar les seccions de notícies musicals, una entrevista al grup de Ginestar VITRUVI que va presentar el seu nou disc "Sorolls", també vam poder conèixer una miqueta més la figura de Tracy Chapman i l'agenda de concerts! Si voleu sentir-ne un tastet... premeu play!

FileFactory.com

Programa Stand by 82

2008-05-21T17:58:00.000-07:00

Programa que es va emetre el passat 3 de maig. Durant aquesta hora de ràdio vam comentar les notícies amb l'Alba Blanch, vam entrevistar el grup barceloní Lilith i l'Edu simó ens va apropar a la vida del Bruce Springsteen amb la secció monogràfica. Després la Lola ens va comentar els concerts que podiem anar a veure i per finalitzar vam tenir el plaer de poder fer algunes preguntes al productor musical, guitarrista i poeta que ens va venir a visitar, Ramon Martí, i és que ell va ser el creador de la nostra nova sintonia un autèntic plaer! que en gaudiu

FileFactory.com

Revista de Pardinyes

2008-05-21T03:56:00.001-07:00

Aquí deixo un reportatge sobre educació que vaig fer per la revista Pardinyes del mateix barri!

Revista Plaça del Pou 54

2008-05-21T02:33:00.001-07:00

Aquí penjo alguna de les meves col.laboracions a la revista Plaça del Pou, butlletí d'informació municipal de l'Ajuntament d'Altafulla.

Foto Portada: realitzada per Laia Martínez Bagué

Programa Stand by 79

2008-05-20T04:05:00.000-07:00

En aquest programa, emès el dissabte 08/03/08 de 5 a 6 de la tarda comentem notícies musicals, entrevista a Xaviss i agenda de concerts!

FileFactory.com

Programa Stand By 78

2008-05-20T02:45:00.001-07:00

Notícies 78 (Alba Blanch i Laia Martinez)

boomp3.com

Entrevista a Martí Soriano (Laia Martinez)

boomp3.com

Seminari de Cajón flamenc i percussió: (Lola Palomares)
Informació seminari: si estàs interessat clicka per anar a la pàgina web

boomp3.com

Agenda 77 (Lola Palomares)

boomp3.com

Programa Stand By 77

2008-05-20T02:42:00.000-07:00

Programa emès el 09-02-2008, amb notícies, entrevista a Los Glosters per la presentació del seu nou disc La Boite i agenda de concerts!

FileFactory.com

Programa Stand By 75

2008-05-20T02:36:00.000-07:00

Noticies: Alba Blanch:

boomp3.com

Entrevista Albert Jordà: Laia Martinez:

boomp3.com

Monogràfic: Edu Simó

boomp3.com

Agenda: Lola Palomares

boomp3.com

Video-crònica Albert Jordà (Jordi Sugranyes)

Poesies de la son

2008-04-27T10:50:00.000-07:00

Corn Flakes i milers d’ungles volant! Tinc son i la carabassa m’emprenya. No saps quin telèfon sonarà avui o si les aus volaran al ritme del mar, de les onades, o la batucada.
Llegeix però mai deixis de pensar, me’n vaig a la dutxa!

Agafa la pistola i fot-li, que la son i els coixins són flonjos i les llaganyes s’hi divertiran.

Caos, descontrol, desesperació, que no soni mai més el telèfon, només vull dormir. Dutxes d'aigua calenta, humitejant, vaporosament s'hi amaguen les idees d'un geni brillant, una geni brillant que navega fins a la Lluna, Mart i les estrelles si fa falta, canta am els ocells, i respira aire sorgit de les profunditats del cor del bambú, de la canya de sucre.

El poder de les sensacions

2008-04-27T10:48:00.000-07:00

La Júlia era una noia molt sensible, normalment ho aprofitava en favor seu, i és que podia experimentar sensacions només permeses a divinitats, pocs éssers saborejarien el que ella era capaç de sentir. A més tenia la qualitat o el defecte de ser extremadament fredolica, quasi fins a un punt obsessiu. Per aquest motiu acostumava a tenir bastants problemes, però sempre se’n sortia i els podia resoldre amb facilitat i és que ja s’havia convertit en un estil de vida. A part d’això, es podia considerar que era una persona del més habitual, una jove de vint-i-pocs anys que estudiava a la universitat, sortia amb els amics, compartia estones de cafès i llargues converses filosofals, treballava en èpoques estivals en feines malpagades per poder-se permetre petits capricis, feia dos anys que estava apuntada a l’autoescola i pensava que algun dia no molt llunyà els seus somnis es farien realitat. Un migdia arribà a casa assedegada, pràcticament deshidratada de tanta set com tenia. Es dirigí cap a la cuina amb l’objectiu d’omplir-se un got amb algun líquid que la calmés. Així doncs, s’omplí un vas d’aigua ben fresca de la nevera. Assaborí amb delit la finesa d’aquell líquid, rius de plaer recorrien de punta a punta les seves papil-les gustatives, gotes brillants regalimaven els seus llavis, notava com la seva boca s’humitejava d’alegria, el seu cos recuperava l’energia suficient per continuar endavant, espurnes de vitalitat viatjaven a través dels seus òrgans interns, i gelaven mil·límetre a mil·límetre cadascun dels seus indrets amb carícies orgàsmiques que li provocaven un autèntic desig de seguir ingerint aquell nutrient. Inexplicablement aquell recorregut per cadascun dels seus sentits, massa sa i poc comú per ser cert, confirmaren el fet que les seves petites diferències amb la resta dels mortals es convertiren en un viatge sense retorn. I és que aquells glops que li apagaren la set, misteriosament també li apagaren la vida.

Alguns dibuixets meus...

2008-04-22T04:06:00.000-07:00

Musaranya prepara Estem desperts, el seu segon disc

2008-03-11T12:44:00.000-07:00

Enllaç: http://http//www.decibel.cat/noticies/noticies.php?accio=noticia&id=1035)

Animac '08

2008-03-04T03:35:00.000-08:00

LA CIUTAT DE LLEIDA CLOU L’IN-SOMNI 2007

2008-03-04T03:31:00.000-08:00

El festival IN-SOMNI és un projecte impulsat per l’Associació Cultural INDIVIDU OCULT, una entitat que des del 1995 al 2004 ha editar una revista sota el mateix títol (Individu Ocult Magazine). Durant la seva trajectòria, l’associació ha dut a terme diferents activitats, entre elles ha organitzat concerts i festivals, ha editat 3 CDs recopilatoris de grups novells, entre altres.

Actualment, l’associació se centra en el projecte més ambiciós que ha iniciat mai; els quatre Festivals IN-SOMNI, que sota el títol de 1er Festival Itinerant de Música Independent de Catalunya, es desplaça per la geografia catalana per promoure rock, pop, electrònica, hip-hop i estils derivats en espais i escenaris diversos, ja siguin privats o municipals.

D’altra banda, la idea que l’In-Somni sigui itinerant és fruit també de la necessitat d’oferir a la resta de públic i ciutats de Catalunya grups de prestigi internacional, recolzats per artistes locals, tant els novells com els ja consolidats.

El festival In-Somni va néixer l’any 2004 a Girona, des de llavors ha incorporat any rera any un festival i una ciutat al projecte de festival itinerant. El 2005 l’In-Somni va arribar a Girona i Tarragona. El 2006 l’In-Somni va passar per Girona, Tarragona i Lleida. Finalment, el 2007, després de passar per primera vegada per Barcelona al mes de febrer, per Girona al maig i per Tarragona a l’Octubre, els passats 22, 23 i 24 de novembre Lleida ha estat la ciutat que ha posat fi a la temporada musical de l’IN-SOMNI.

En el tancament del festival s’ha programat un cartell molt suggerent aprofitant que la ciutat acolliria la cloenda de l’esdeveniment musical i també, l’excel.lent resposta que va tenir el públic lleidatà en la passada edició de l’IN-SOMNI.

Així doncs, dijous 22 de novembre el Festival es va obrir amb la Festa Revers Showcase & In-Somni que va tenir lloc a la discoteca La Boite, una festa que va consistir en la presentació d’un nou número de la revista Revers, una exposició i l’ambientació musical a càrrec de Miqui Puig Dj i el grup lleidatà Hewel.

Divendres 23 al Cafè del Teatre de l’Escorxador va tenir lloc una de les actuacions més esperades del festival, va ser la del suec Jay Jay Johanson amb el seu refinat i delicat pop electrònic. El mateix dia però al Cotton Club es van poder sentir els barcelonins The Pinker Tones i també l’actuació dels tarragonins Herois de la Katalunya Interior caracteritzats per les seves lletres i una posada en escena provocadora. També va tenir lloc una demostració de pop, electro-rock i indie de la mà dels Celofan Dj al pub La Casa de la Bomba.

El tercer i últim dia de l’In-Somni, dissabte 23 de novembre, es va fer la presentació de la “Reac Table” (la taula musical), amb la posterior presentació i un concert demostració de l’aparell a càrrec d’enginyers de So i Informàtica de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Cal destacar la nombrosa presència en aquesta activitat, ja que la sala de la Biblioteca Pública de Lleida on es va realitzar va quedar plena a bessar de curiosos que estaven interessats per l’invent.

Una estona més tard al Cafè del Teatre de l’Escorxador van ser els Tokyo Sex Destrucction, de Vilanova i la Geltrú, els qui van pujar a l’escenari, a continuació els ex Without, ara reestablerts amb una nova formació, els Miau Miau, van tancar les actuacions musicals del festival en aquest local.

El Cotton club va acollir un altre dels concerts més esperats i “concorreguts” pels espectadors de l’In-Somni a la ciutat de Lleida, d’aquesta manera van ser els belgues Vive la Fête, formació encapçalada per Els Pynoo i Danny Mommens, els que van iniciar amb el seu potent rock electrònic, una nit llarga que va cloure el festival amb els Calvin Brothers Djs.

Platja d'Altafulla

2008-03-04T03:09:00.000-08:00

Els Vitruvi a Lleida

2008-02-28T17:01:00.000-08:00

Enllaç: http://www.decibel.cat/croniques/croniques.php?accio=cronica&id=959

Crònica del CAS '06 (Catalunya Acció Sonora)

2008-02-28T04:09:00.001-08:00

24/04/2006
Barcelona (Barcelonès) - Palau Sant Jordi

Després de l'èxit que va tenir el concert del Palau Sant Jordi que es va celebrar el dia de Sant Jordi de l'any passat, enguany s'hi va voler donar continuïtat creant el Catalunya Acció Sonora i el Palau Sant Jordi es va omplir de nou de música i de públic amb un total d'11.000 assistents segons dades de l'organització. Tot i que no es va arribar a la xifra donada l'any passat, l'organització considera la resposta un èxit i els motiva a consolidar el projecte i a donar-li continuïtat. El CAS es converteix així en el festival de música catalana de referència i s'emmarca en la celebració de la Diada de Sant Jordi. L'any vinent es preveuen millores i novetats en el que ja és segur que serà la segona edició del CAS al Palau Sant Jordi.

L'edició d'enguany es va caracteritzar per la gran puntualitat amb què es van desenvolupar els deu concerts previstos i no es va endarrerir ni un sol minut cap de les actuacions. Això va permetre gaudir als assistents d'un fil musical en directe constant, però en canvi va produir la sensació que els grups passaven molt de pressa -sobretot els primers que només van gaudir de vint-i-cint minuts d'escenari- i que no es poguessin assimilar les actuacions. Potser és una bona idea que actuin deu grups, ja que així es donen més oportunitats; però d'altra banda, si actuessin menys grups, podrien disposar de més temps, ja que vint-i-cinc minuts passen volant.

Tret d'aquests petits inconvenients que hem trobat, no podem fer altra cosa que felicitar l'organització i les entitats convocants pel fet que es pugui celebrar un acte d'aquestes característiques pels volts d'una diada tant assenyalada del nostre país. També hem de felicitar-nos perquè la música en català gaudeix de bona salut de grups, estils i públics i això possibilita que la tasca de tots segueixi endavant.

Tot seguit podreu llegir les cròniques detallades de les deu propostes que van pujar als dos escenaris del Palau Sant Jordi.

RAUXA

A les vuit en punt els Rauxa van pujar dalt de l'escenari per oferir-nos vint-i-cinc minuts d'actuació. Amb el Sant Jordi encara rebent gent, els de Sabadell van aconseguir fer ballar el públic que els escoltava i ballava atentament i que anava augmentant a mida que avançava la seva curta actuació. El seu repertori va consistir bàsicament en les cançons del seu primer disc com "Collarets de llum" o "El country de'n Pau".

GLISSANDO*

El quartet barceloní va iniciar la seva actuació amb un tema del segon disc, "Tornassolat", que va anar seguit d'uns quants més del seu tercer i més recent treball com la instrumental "73" o el senzill "Atari A", acompanyats d'altres cançons més antigues com "Difuminant-me a temps", "Apolo" o "Para-xocs", les tres del seu primer àlbum. Va ser un concert curt però intens, vint-i-cinc minuts frenètics en els quals la qualitat del so no els va acompanyar massa, però van mostrar molta més solidesa dalt de l'escenari que en altres actuacions

ARAMATEIX

No tothom pot dir que el seu concert de debut el fa ni més ni menys que al Palau Sant Jordi. Aquest va ser el cas d'Aramateix, una nova formació que encapçala en Titot, que es va estrenar en directe en aquest macroconcert. De fet tampoc és una formació tan nova, ja que alguns dels seus membres havien format part de Brams juntament amb en Titot i, a més, es perfilen com els hereus més directes d'aquesta formació berguedana, ja que les cançons noves segueixen clarament la línia de Brams -exceptuant el senzill "I tu què vols" que no van tocar- i en el poc temps de què van disposar van interpretar tres temes de l'antic grup de'n Titot: "Dilluns que ve", "La plaça" i "Sóc d'un país", acompanyades d'una de les cançons de l'Ovidi més versionades: "La fera ferotge". L'actuació va acabar amb el ja característic crit de "Visca la Terra!" i amb la sortida ràpida de'n Titot que la mateixa nit tenia concert a Vilanova de Bellpuig amb els Dijous Paella, una altra de les seves formacions actuals.

LAX'N'BUSTO

Els Lax'n'Busto sembla que s'estant especialitzant en repetir en els festivals. Han actuat a totes les edicions del Senglar Rock que s'han fet i en el CAS'06 van ser l'únic grup que repetia dels que van actuar al Palau Sant Jordi l'any passat. Igual que en Titot, també tenien concert al Vilanova de Bellpuig i per això van oferir una actuació contundent, curta i ràpida, en la qual van tocar els seus temes de sempre i de la mateixa manera que sempre, tot i que tenen un repertori considerable i bons temes que mai fan el pas de desenterrar de l'oblit. Tot i això encara saben arribar a la gent i la seva actuació va ser un dels moments amb més presència de públic a la pista juntament amb l'actuació de Gossos. Evidentment, tampoc hi van faltar els ja clàssics "baixa, baixa!" de'n Pemi Fortuny procurant que tot el Sant Jordi s'ajupís i el salt des de dalt d'un dels altaveus.

GERARD QUINTANA I JOEL JOAN

"Bona nit, malparits!" és en Quintana, qui sinó? El públic embogit minuts abans pels del Vendrell es va calmar una mica i alguns, fins i tot, es van retirar a les grades. Algun dia podrem veure en Gerard sense que ens vingui al cap la imatge de Sopa de Cabra? Serà difícil, i menys en aquesta actuació, en què la memòria de la banda hi va ser més que present. Cançons com "El boig de la ciutat", que formen part de la nostra vida, sonen versionades amb un aire exòtic i personal. També temes dels dos discs en solitari, tampoc no va mancar el recordatori de l'especulació en la construcció que es viu especialment a les Illes Balears, així ens ho va fer saber el gironí per introduir "Per un tros de cel". Tot seguit, l'entrada estel·lar de l'actor Joel Joan va arrossegar una filera d'admiradores a tocar de l'escenari que corejaven "T'abraço", com el de Plats Bruts. Però sens dubte un dels temes més aclamats va ser el duet a "Camins", el Palau es va aixecar hipnotitzat, i més extasiat es va quedar quan va veure que el benplantat Joel Joan es va llençar a la piscina de públic. L'estadi es va convertir en un cinema a "El far del sud" i va giravoltar finalment amb "Giròvags".

GOSSOS

23:10 de la nit, puntuals com la resta d'actuacions, és el torn dels Gossos. Una il·luminació de tons terrossos s'expandeix pel Sant Jordi sense miraments i crea un clima encara més acollidor del que ja hi ha al palau. Durant els aproximadament 40 minuts que va durar la seva intervenció van sonar majoritàriament temes de "8", el seu últim disc. Així doncs, "Alguna cosa", "A cada pas", "On poder anar", entre d'altres, en són exemple. És important destacar la col·laboració de Les Violines, amigues de la formació manresana que van donar un toc d'arquet i corda diferent i més sonor a èxits no tan nous, cançons dels inicis i de sempre. No podia fallar tampoc l'aparició de l'eurovisiva Beth a "No és nou", un dels èxits més radiats actualment dins el panorama musical català. Ens van recordar que porten molts anys pel món, és l'hora de "Condemnats", entre el públic cartells amb lemes reivindicatius i cants similars. Però en un tancar i obrir d'ulls els Gossos ens vam haver de dir adéu, sense deixar de banda, això sí, el seu nou estil més electrònic i potser, fins i tot, "discotequer".

CRIS JUANICO

Acompanyat de la seva banda Els Mags de Binigall, el cantant menorquí va pujar a l'escenari per presentar les cançons del seu segon disc en solitari "Jocs d'amagat", un disc molt més en la línia de Ja t'ho diré que no pas el "Memòria", que era un recull de cançons populars menorquines. Precisament d'aquest darrer disc va rescatar el tema que més va funcionar: "Ses al·lotetes". Però el concert es va centrar especialment en els temes del nou treball com "Passa sa gent" o "Jo dic no!", fent una clara referència en contra de l'especulació urbanística a les Illes. Ara bé, un dels moments més intensos de la seva actuació va ser quan van començar a sonar les notes de "Si véns", una de les millors cançons que s'han escrit en la nostra llengua; "Així i tot" va ser la segona concessió que va fer a la banda que el va veure créixer i la que va posar punt i final al seu concert, un concert en el quan va destacar el carisma de'n Cris i la bona qualitat dels músics acompanyants.

COMPANYIA ELÈCTRICA DHARMA

Amb la Cobla Mediterrània de fons la Companyia Elèctrica Dharma va engegar el seu concert amb un Sant Jordi amb ganes de ballar i gaudir de la música dels barcelonins. Amb 30 anys a les esquenes van demostrar perquè encara estan actius i com un concert d'una durada d'una hora pot transmetre tanta vitalitat i reivindicació al mateix temps, amb un repertori dels seus temes més emblemàtics. Un dels moments més emotius va ser quan en Pep Fortuny va llegir un escrit dedicat al seu germà Esteve Fortuny que aquest any farà 20 anys de la seva mort. Cal destacar d'aquesta formació el fet de ser transgeneracional, ja que actualment captiven i engresquen els qui són fills dels que els van veure néixer ara fa trenta anys i això pocs grups ho poden assolir.

DR.CALYPSO

Ben entrada la matinada van començar a sonar els primers tons skatalítics de la mà dels Dr.Calypso. Un concert basat en temes àntics de la banda com: "Aquesta nit", "Plan 10", "2300 milions" o "Sense sostre", entre altres. També ens van oferir un tast del que serà la gira d'enguany. Un concert en el qual van aprofitar per a presentar el nou bateria, ja que l'Eric Herrera, anterior bateria del grup, ara és present a altres projectes com Glissando* o Dijous Paella. La formació de deu músics va aconseguir mantenir un bon nombre de públic que després de moltes hores encara tenia ganes de moure's amb els ritmes animats dels barcelonins.

LA GOSSA SORDA
Els de Pego tenien la dura tasca de tancar set hores de música sense parar i amb un públic que previsiblement estaria força cansat, però tot i així van obtenir una molt bona resposta. Van transmetre la força i contundènica de les seves dolçaines des de la primer cançó, aprofinant l'ocasió per presentar els temes del seu disc "Garrotades" i van comptar amb la col·laboració del cantautor Feliu Ventura, que va pujar a l'escenari per cantar conjuntament amb ells una de les cançons del seu repertori. Val a dir que La Gossa Sorda ha aconseguit el seu públic fidel i va mantenir més de mitja pista plena de gent fins a les tres en punt, que és quan es va donar per finalitzat el CAS'06.

Text: Esther Esteve, Jordi Garcia, Laia Martínez, Marta Lòpez

(http://www.decibel.cat/croniques/croniques.php?accio=cronica&id=830)

Quico el Cèlio ha presentat Lo llibre de música

2008-02-28T03:39:00.000-08:00

Enllaç: http://www.decibel.cat/noticies/noticies.php?accio=noticia&id=817)

Narracions

2008-02-28T02:28:00.000-08:00

Dissabte nit

Camines entre la multitud, multiplicitat de cares i vestits, lluentons i maquillatge, gomina, camises arrugades i d’altres ben planxades. Focus de colors i boles de miralls, música, sorolls, crits i cançons ambienten una nit estelada, una nit estelada que tu no veus, perquè la tapen les quatre parets del local dins el qual et trobes.
Estàs contenta, i el somriure espontani que es dibuixa en el teu rostre t’ho demostra, aquesta nit serà perfecta.

Els teus amics són a la porta del local discutint amb el porter, els demana que han de pagar la simbòlica quantitat de 15€ per accedir a l’interior de la sala musical. I tu no has pagat! Jajaja com a bona experta que ets has entrat sense donar un cèntim d’€uro als goril•les de l’entrada, cada cop estàs més orgullosa de la teva habilitat d’aparèixer sobtadament, i d’esfumar-te dels llocs passant desapercebuda, i és que gràcies a aquesta meravellosa tàctica ara disposes d’una petita gran quantitat més, que serà destinada a la teva guardiola “per al meu pis que algun dia, esperem que no molt llunyà, compraré, llogaré, o si no hi ha recursos possibles, okuparé” i és que, ja se sap que avui dia, i suposo que també en dies d’ahir i demà, si vols independència, has d’estalviar.

El teu somriure es desfà quan de sobte un tros d’animal amb cabell punxegut i camisa arrugada et tira per sobre el líquid verdós que decorava el seu got allargassat. El mires als ulls, però no t’és possible de trobar-los perquè porta ulleres de sol, sí!, ulleres de sol! no podia ser altre que l’individu “machito tope fashion mega super guay lligón de pacotilla” (que més voldria ell!) que a tots els bars musicals acostuma a haver-hi pul•lulant entre la gent i fent les màximes rucades possibles perquè es fixin en ell.

- Perdona princesa, però és que em poses nerviós guapíssima, m’acompanyes al lavabo i t’eixugo personalment el jerseiet ...

El fulmines amb la mirada i li claves una empenta. L’has deixat amb la paraula a la boca. No dubtes un instant en anar als serveis, evidentment sense el plom de cregut aquell, sinó a eixugar-te i netejar-te una mica del líquid que l’energumen t’acaba de vessar.

Un cop dins l’enrajolada estança et mires al mirall i fas un esbufec, déu ni do com t’ha quedat el top nou! decideixes tancar amb el pestell, treure’t la peça de roba, i col•locar-la sota l’assecador de mans. Al cap d’una estona la mullena s’ha esfumat, i empenys la porta per tornar a la sala de ball. Però quina és la teva sorpresa quan t’adones que la fusta no s’enretira, el pestell, és clar!! Mira que en sóc de descuidada! el pitges, però no es mou. Com que no es mou? No pot ser, però és. Empenteges la porta de nou, forces el forrellat altre cop, res, ho tornes a intentar, res, altre cop, res, i un altre, aquest amb totes les teves energies, res de res, impossible, t’has quedat atrapada. Rius, no pot ser que això t’estigui passant a tu.

Et mires de nou al mirall, estàs impressionant, maquíssima, esplèndida, moralment i parlant d’autoestima, pels núvols, aquesta nit irradies alegria, bellesa, seguretat, fermesa... no pot ser que estiguis allí dins engarjolada! Intentes per enèsima vegada espitjar el tros de ferro que t’impedeix sortir del bany, però res de res! Mires per sobre la pica, que per cert està inundada d’aigua, per veure si trobes algun objecte que et pugui ser útil per obrir el llisquet. Inexplicablement trobes una barreta metàl•lica, l’agafes, però abans prems de nou l’eixugador manual, ja que les mans t’han quedat mullades. L’aparell sorollós no calla, i expulsa i expulsa aire calent, agafes la barreta i proves d’enretirar el ferret que ha quedat travat a la porta. L’improvisada eina se’t parteix per la meitat, quina mala sort! Piques i tornes a picar a la porta, i l’aparell assecador que no deixa de bramar, amb aquest xivarri és impossible que algú et senti!

Et fas un pessic al braç, has d’estar somniant a la força, segur que és un malson d’aquells horribles, AU!! El pessic fa mal!! No estic dormint! Et comences a desesperar, la teva imaginació ja vola a 1000 per hora i fa estona que imagina les 50 mil catàstrofes que et passaran tancada allí dins, mai més podràs sortir, ningú es recorda de tu, segur que els teus amics han marxat fa estona del local, ves a saber tu quina hora deu ser, no portes rellotge!! Rellotge?? el mòbil, és clar!! Bona pensada xiqueta! com no se t’havia acudit abans! Remenes dins la bossa de mà, treus el telèfon i truques una de les teves amiguetes, sents una veu femenina, uf! Estic salvada... penses...

- “Su saldo està agotado, ha sido imposible realizar la conexión, si no recarga su tarjeta en dos semanas no podrá recibir más llamadas...”

Les llàgrimes et regalimen galta avall, proves de telefonar una altra vegada però la robòtica veu anterior es repeteix, marques el 112, número d’urgència, però... pip! pip! la bateria del teu aparell cel•lular s’apaga!! No pot ser!!!!!!!!!! Esclates en sanglots! Et moriràs allí dins! les teves il•il·lusions, somnis i promeses no es podran realitzar!! Remenes la bossa buscant quelcom que et salvi, espitges la porta altre cop, també el pestell, impossible! Comences a donar voltes per l’estança, seus a terra, t’aixeques, piques a la porta, a les parets, al mirall, obres la tapa del wàter, mires si hi ha algú amagat, crides, estires la cadena, pegues cops a l’aparell eixugador per veure si d’una punyetera vegada calla, t’està posant molt nerviosa, més del que ja t’has posat.

Casualment sents uns cops a la porta, és Déu que ha sentit les meves pregàries!!!!!!! Una veu pregunta si hi ha algú! Estic salvada! Alliberada! Per fi podré ballar! Tornar a la pista! Viure! Veure els meus amics! contestes, però l’individu no et sent. Més cops, cada cop més forts, fins que la porta s’obre!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

- Ai que em pixo, ai que em pixo!!!! Ei! hola solet! m’enlluernes amb la teva brillantor! Però m’estic pixant!!! Espera’m fora guapetona!!- em diu un noi tocant-se les ulleres de sol que duu...

No sóc a temps de reaccionar, el noi m’espenteja, em fa fora i pega un cop de porta. Tota contenta corro cap a la sala de ball, els meus amics són allí!!! Segons m’expliquen fa poca estona que són dins, els tractes amb els porters s’han allargat més del que és habitual. Em veuen tota alterada, intenten tranquil•litzar-me, els explico el succés i esclafeixen a riure, a mi no me’n fa cap de gràcia!
- Ai noia! hauries d’haver vist un paio que hi havia als nostres lavabos, hi he anat ara fa poc i es veu que tenia moltes ganes d’orinar i ha marxat corrent cap als vostres, amb ulleres d’esquiar anava el pallasso!! – et diu en Roger entre rialles.

De sobte una imatge et ve a la retina... unes ulleres de sol, una camisa arrugada, un somriure “profident”, el borinot que m’havia tirat la beguda per sobre!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Ara ets tu la que no pot parar de riure...

Benvinguts al meu món!

2008-02-27T03:13:00.000-08:00

Així inicio aquest blog, el segon que faig a la meva vida però el primer personal! En ell intentaré anar recollint totes les cosetes interessants que em vagi trobant pel camí, escrits, fotografies, fins i tot algun vídeo, etc. No cal dir que qualsevol comentari serà ben rebut.
Ostres tu, primer dia i ja no tinc paraules! malament anem! per estrenar aquest blog, doncs, us publico una historieta que vaig llegir per catalunya ràdio, espero que us agradi!!!

Què llençaries a les escombraries del dia d'avui?

a veritat és que jo ompliria un gran cubell d’escombraries, o millor encara, de contenidors ecològics com els que hi ha pel meu poble, així, potser, es reciclaria més.

Llençaria les magdalenes olioses i envasades que m’he menjat per esmorzar, els virus i les malalties, els efectes secundaris dels medicaments que he comprat a la farmàcia, les personalitats que no tenen personalitat, el reaggeton que he sentit per la ràdio, també em desfaré del mal humor per poder ser més agradable, de l’egoisme perquè triomfés el privilegi de l’empatia, la prepotència d’algunes persones perquè em desconcentra i m’irrita, la hipocresia, la timidesa destructiva i també l’extroversió passota i ridícula, la desconfiança, la inseguretat, i sobre tot evaporaré aquells nens i no tan nens que he vist al pati de l’escola i que es pensen que el món està dominat pels seus peus.

Aquesta nit els escombriaires tindran força feina perquè els contenidors restaran farcits de deixalles! Hi afegiré les cols de Brussel•les que ha comprat la meva mare, la salsitxa repugnant que em donaven per dinar a la guarderia i que he recordat en veure l’àlbum de fotos de quan era petita. També em desfaré de les converses tontes i insípides carregades de pensaments superficials i materialistes que he sentit al bar de la facultat. La repressió i la censura, els maltractaments dels dèbils que he vist per la televisió, també em desempallegaré dels texans rectes, vells, que m’he trobat a l’armari de l’habitació i que m’arriben per sota les aixelles, estan passats de moda.

Per acabar d’omplir els raconets encara buits del recipient hi tiraré la son que tenia aquest matí quan m’he despertat i el cansament que arrossego al final del dia.

Finalment, ja a mig tancar el metàl•lic recollidor de coses depreciades, alliberaré d'entre la runa acumulada una miqueta de l’esperança, la fantasia, els somnis i la il•lusió que algú o alguns individus han rebutjat al fons de tot del contenidor moments abans que jo comencés a “fer dissabte” d’aquest dia d’avui.

I tu, què faries desaparèixer del dia d’avui?